Programa Concert | Nova Simfonia Clàssica del Mediterrani

Programa

Mozart 1756-1791 Petita Serenata de Nit en Sol Major K525 (Eine Kleine Nachtmusik).

La Serenata per a corda núm. 13 en sol major K. 525, coneguda col·loquialment com a Petita Serenata Nocturna, és una de les obres més populars de Mozart, per la qual cosa no pot deixar d'esmentar-se com un clar exemple de l'estil del Classicisme i del geni compositiu del músic austríac. Es tracta d'una obra de maduresa, ja que va ser composta l'any 1787, data que coincideix amb l'estrena de la seva òpera Don Giovanni.

1 - Allegro
2 - Romance
3 - Menuet
4 - Rondo

Marcello 1673-1747 Concert per a Oboè en Re menor.

El seu Concert per a Oboè en Re menor, que és ara la seva obra més coneguda, es va imprimir a Amsterdam sota pseudònim en una antologia de 1717 de concerts de diferents compositors, i, per tant, es va atribuir a altres compositors, inclòs Vivaldi, durant molts anys. De fet, té trets - com el passatge a l'uníson que comença el primer moviment i els llargs trams sense baix en el moviment lent - que sonen a Vivaldi. El concert degué impressionar a Bach, que el va convertir en un solo de teclat, BWV 974.

1 - Andante e Spiccato
2 - Adagio
3 - Presto

Álvaro Renard López (Oboè)

Torelli 1658-1709 Concert per a Trompeta en Re Major.

Torelli va aplicar la forma de tres moviments (allegro, adagi, allegro) ja utilitzada per Alessandro Scarlatti als concerts instrumentals, i va ser un dels principals impulsors del concerto grosso, la invenció del qual sol atribuir-se a Corelli (1653-1713). Aquesta nit s'escolta la versió “ÉtienneRoger 188”, impressor francès, vivint a Amsterdam, fill de protestant que va fugir del seu país després de la revocació del "Edit de Nantes", que anul·lava els drets d'aquesta comunitat.

1 - Allegro
2 - Adagio-presto-adagio
3 - Allegro

Cyril Pouillet (Trompeta)

Bartók 1881-1945 Danses Folklòriques Romaneses per orquestra.

Entre 1909 i 1914 Bartók va realitzar nombrosos viatges a la regió de Transsilvània, on va gravar i va transcriure la música de la població romanesa local. Va descobrir que la música folklòrica romanesa era molt més rica en la seva varietat que la d'Hongria. Els ritmes, els timbres i les diferents combinacions d'instruments locals com el violí, la guitarra, la flauta pagesa i la gaita van resultar ser bastant estimulants en la seva cerca de nous i excitants elements per a introduir en la música artística del segle XX.

1 - Bot tánc – Jocul cu bâtă (Joc de Bastó)
2 - Brâul (Dansa del Xal)
3 - Topogó – Pe loc (Al Lloc)
4 - Bucsumí tánc – Buciumeana (Dansa del Bucsum)
5 - Poarga Românească (Polka Romanesa)
6 - Mărunțel (Minúscul, dansa ràpida)

Ricardo Duato (Concertino)

Solistes